BIBLIOTECA
LLUÍS MILLET I PAGÈS
AIGUAFREDA
La
Pomerola de Jacint Verdaguer
Una de les
característiques d’una biblioteca pública és la seva implicació en la difusió
de la cultura, bé mitjançant els serveis habituals de sales de lectura, de
préstec bibliotecari o de connexions a la xarxa telemàtica o bé, de manera més
excepcional, amb la presentació de novetats editorials que atreguin l’atenció
dels possibles llegidors. La biblioteca d’Aiguafreda sempre s’ha distingit per
acollir, en el seu reduït espai, els actes per donar a conèixer nous llibres
que se li han demanat per part dels interessats. Per això, al llarg de l’any,
han tingut lloc a la biblioteca moltes trobades entre autors, editors i públic
convocat.
De totes aquestes
presentacions, en destaca una principalment tant pel seu autor com per la
categoria dels presentadors. Em refereixo a l’acte per donar a conèixer el
llibre de Jacint Verdaguer La pomerola.
Primavera per part dels seus curadors M. Àngels Verdaguer i Ricard
Torrents, que va tenir lloc el mes de març d’enguany. Aquest volum forma part
de la publicació de les obres completes del poeta de Folgueroles que la
Fundació Jacint Verdaguer i la Societat Verdaguer van iniciar fa uns quants
anys i que ja compta amb nombrosos volums publicats. La presentació de l’acte
va anar a càrrec de Carola Duran, especialista en cultura del segle XIX i
amiga personal dels dos editors, M. Àngels Verdaguer i Ricard Torrents,
considerats com dos dels més reconeguts experts verdaguerians actuals.
La M. Àngels, filla
de Manlleu i de cognom premonitori, va estudiar filologia catalana a la Universitat
de Barcelona i ja des dels últims cursos de la carrera va enfocar els seus
interessos cap a l’obra del poeta de la Plana. D’aquí l’edició del manuscrit Primavera com a tesina de llicenciatura
i de l’edició i estudi del recull Flors
del Calvari com a tesi doctoral. El seu arrelament a Osona la va convertir
en secretària de la Societat Verdaguer on, entre altres tasques, té cura de la
publicació de l’Anuari Verdaguer i de
l’organització dels congressos sobre Verdaguer que tenen lloc cada dos anys. És
professora de la Universitat de Vic, on exerceix també de cap del departament
de Filologia. A més a més dels estudis ja esmentats, és autora dels llibres: Verdaguer
vist per Maragall i Verdaguer
i els Jocs Florals de Barcelona.
Resumir en poques
paraules el currículum de Ricard Torrents és un repte impossible. Fill de
Folgueroles, va estudiar al Seminari Menor de la Gleva per passar després al
Seminari de Vic on va estudiar Humanitats, Filosofia i Teologia. Després d’unes
estades a Roma i a Tubinga va retornar a casa on va haver de cursar filologia a
la Universitat de Barcelona per tal d’acreditar un títol acadèmic ja que
l’estat espanyol no li va reconèixer els seus títols acadèmics anteriors.
Cal destacar la
seva activitat com a traductor d’autors alemanys, però també d’obres de
l’hebreu, del grec i de l’anglès. Com a pedagog va impartir classes al Seminari
de Vic i al Col·legi Sant Miquel d’on va esdevenir director. Des de l’Escola
Universitària de Mestres, convertida més tard en els Estudis Universitaris de
Vic, va iniciar el projecte que avui és una esplendorosa realitat: la
Universitat de Vic de la qual va ser-ne el primer rector entre els anys
1997-2002. Però ara convé posar en relleu la seva vocació d’estudiós de
Verdaguer que l’ha portat a establir nous criteris per a l’estudi del poeta i
de la seva obra, que han quallat en l’edició de textos verdaguerians com: Dos màrtirs de ma pàtria o siga Llucià i
Marcià o La Pomerola; la publicació d’una biografia del poeta: Verdaguer, un poeta per un poble; estudis
sobre la seva obra: Verdaguer, estudis i
aproximacions; Jacint Verdaguer. Autobiografia literària o A la claror de Verdaguer, complementats
amb innombrables articles i conferències. Darrerament, el seu camp d’estudi
s’ha eixamplat cap a d’altres personatges com De Llull a Verdaguer i de Verdaguer a Llull; Art, poder i religió. La
Sagrada Família en Verdaguer i Gaudí; Entorn de Maragall i Gaudí o Joan Maragall, intel·lectual en el segle
dels «intel·lectuals».
La Pomerola. Primavera,
és un poema llarg, escrit en els moments més amargs de la vida de l’escriptor
quan se sentia perseguit i calumniat, on el poeta de Folgueroles es pregunta
sobre el paper de la poesia en la seva vida. Verdaguer s’amaga sota la figura
d’un vell trobador que retorna a casa seva després de molts anys i on ja ningú
no el reconeix. Fins la pomera que representava la seva joventut és a punt de
ser cremada a la llar, un cop convertida en llenya. No hi pot haver res
millor que deixar que el
poeta
s’acomiadi amb els seus versos:
Cada volta que veu
de la Pomera
Los tions a ses
plantes flamejar,
Recordant amb la
llur sa primavera
Deixa son cor i sa
arpa sospirar.
-Adéu, li diu,
florida Pomerola,
Arbre on nià mon
càntic més hermós;
Ton front altiu no
el doblegares sola,
Destralejats a terra
som tots dos.
(...)
Mes a l’arbre que
avui lo front abaixa,
oh estadants de ma
llar, no el cremeu tot;
si no n’hi ha prou
per fer-me’n una caixa,
feu-ne una Creu per
coronar mon clot.
Penjau lo meu llaüt
d’eixa Creu Santa
I oint-lo als aires
del matí sonar, direu:
-Deu ser lo
trobador que canta
L’eterna primavera
al començar-
La intervenció dels
dos estudiosos va convertir la presentació del llibre de Verdaguer en una
trobada on l’erudició va anar sempre acompanyada per l’amenitat i l’entusiasme.
El nombrós públic assistent va tancar l’acte amb un
col·loqui molt animat que va acabar d’arrodonir la interessant presentació.
Isabel Prat i
Matarrodona
Amb la
col.laboració de Carola Duran Tort
Fotografies de Joan Pujol Molist
28 de març de 2014
28 de març de 2014
28 de març de 2014
VISITEU: FUNDACIÓ JACINT VERDAGUER
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada