BLUES AMB LLETRA, 25 de Febrer, 2010

El dijous 25 de febrer, vàrem poder gaudir d´una intensíssima vetllada amb l´espectacle "Blues amb lletra", activitat que ens van apropar la cantant, compositora i guitarrista Big Mama Montse i en Ramon Sellarès i Enrich, apassionat escriptor i lector de poesia.

Aquí podeu escoltar un petit extracte del concert-recital

del passat dia 25 de Febrer a la Biblioteca

.

.

A dos quarts de vuit començà a enfilar-se el recital, barreja de música i literatura.

.

La Big Mama, lluint un lluent barret negre-fosc i ben abillada amb la seva guitarra elèctrica ens explicà de bon principi allò que pretenien amb l´activitat: mostrar-nos com s´han mesclat aquests dos tipus d´expressió artística, la música i la literatura dins el Blues i el Jazz. I tot, fent-nos sentir els diferents aspectes i matisos emotius, sentimentals, intel.lectuals, o simplement de pura creació, viscuts per les autores i autors d´unes músiques i d´unes lletres que han pouat en la matèria més profunda de l´ànima i de les vivències de l´ésser humà.

I, certament, la Big Mama i en Ramon Sellarès van saber transmetre, a voltes expressat d´una manera feliç i alegre, a voltes fent-nos sentir colpits pel fort dolor i el desconsol, l´essència de tot un món amarat de feeling. Ho van exterioritzar amb la sonoritat i el ritme del swing, del jazz i del blues, i amb la veu de la cantant i la lectura d´uns poemes i textos escollits i oferts en alta veu, fent-los viure amb l´emoció d´una execució plena de vida i sensibilitat.

Davant nostre varen passar els cants espirituals, recordant que les arrels d´aquesta música vénen de molt lluny, i que una bona part de la història del jazz i del blues està farcida de pregàries demanant la llibertat del cos i també de l´ànima, provant d´aconseguir allò que no es té.

Vam escoltar els blues de les primeres cantants dels anys vint, arrossegant el lament amb la seva veu de shouters; i una interpretació de la Big Mama feta a partir d´un text de la poeta catalana Maria-Mercè Marçal deixà palès que l´idioma no és pas cap frontera ni cap entrebanc, tot al contrari, a l´hora d´expressar els sentiments i les emocions.

Les lectures es succeïen als temes cantats i ens anaven mostrant d´una manera il.lustrativa allò que la música i la veu ens suggerien. Poetes com Joaquim Horta i Massanés o José Corredor- Matheos, l´escriptor argentí Julio Cortázar i la nord-americana Toni Morrison, ens introduïren a allò que s´endevinava ja com un crescendo literari i rítmic, on el text i el cant, de tant en tant, aconseguien posar-nos la pell de gallina.

Un joc ben compenetrat entre els dos artistes, donant-se pas l´un a l´altre: un poema de Ferran Anell, i un emocionant text d´Alfredo Papo foren compartits a l´hora de posar-los en escena. Durant tota la sessió fou aconseguida una bona tensió i dinàmica que ens mantingué expectants i amb les orelles ben despertes.

En Ramon ens sorprengué amb una fusta de rentar roba, en diuen Washboard, i un raspall blau que utilitzà per seguir el ritme de la Big Mama mentre ella ens demostrava com un grup de gent torna tot feliç cap a casa després de l´enterrament d´un familiar o amic: yeah! la gent de Nova Orleans, durants uns moments, va ser a Aiguafreda.

Els aplaudiments del públic demostraven el plaer i el gaudi, i els somriures i les rialles donaren a la jornada els ingredients que feien que no hi manqués res.

Canvis de ritme amb la guitarra, en els registres de veu, i un no parar de passar-nos-ho bé,...

...i, per acabar, el comentari distés explicant-nos com havia anat tot mentre fèiem una mica de piscolabis.

A totes i tots se´ns quedà un bon somriure als llavis i a l´ànima.

.

.

.